Quines sortides té estudiar Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting?

En l’entorn universitari aquests són dies de balanç de curs i de preparació del curs vinent. També d’actes de graduació, solemnes i festius, d’aquells que enfilen el camí cap a la realitat de l’ofici. Són dies en què et passen moltes imatges pel cap, en què recordes com moltes i molts dels graduats han crescut personal i professionalment, des d’aquells primers dies, quatre anys enrere, quan van apostar —carregats de dubtes— per la publicitat, per les relacions públiques o pel màrqueting.

A les jornades de ‘portes obertes’ o en les visites personalitzades a la facultat, els futurs estudiants del grau —i especialment els seus pares— solen demanar per les sortides professionals que tindran quan acabin. Any rere any els responc el mateix: “No m’atreveixo a dir quins seran els perfils més demandats a quatre anys vista... El que sí sé és que sempre hi haurà organitzacions i marques a les quals se’ls haurà de gestionar la comunicació”. Perquè aquesta és i serà sempre l’essència de publicitàries i publicitaris: ser gestors de marques, de la seva comunicació i del seu relat. I això, que aplica també per als professionals de les relacions públiques i del màrqueting, no canviarà per tècniques o eines noves que sorgeixin.

Els joves són el futur de la nostra professió

Els futurs estudiants acostumen a preguntar també per les ofertes de pràctiques, pels perfils de feina que hi ha ‘allà fora’, per anar coneixent les ‘portes d’accés al món professional’. A això és fàcil respondre amb ‘la foto’ de les pràctiques més preteses a hores d’ara. Per exemple, les de content creator, que han agafat el relleu de rols abans més sol·licitats, com media planner o community manager. Segurament per ser més líquid: treballes guions, toques càmera, edites vídeos... vaja, un tot terreny mini influenciador al servei d’una marca. Val a dir en aquest punt que als estudiants no els motiva massa, d’entrada, la gestió de xarxes per se com a destí de pràctiques; solen dir que és “quelcom que pot fer qualsevol”. Si analitzem altres opcions, la planificació de mitjans digitals o paid media manager és un perfil generalment atractiu, encara que molt específic. Per altra banda, fer d’strategic planner ha passat de ser un dels llocs més desitjats de pràctiques a no sonar tan interessant, potser pel respecte que fa tot el que sona a estratègic per contraposició amb un plànol més tàctic. Quant a l’àmbit de les RP, s’associen també a la gestió d’esdeveniments i no tant al vessant més estratègic, a la gestió de la reputació, la imatge pública i la comunicació corporativa. I l’anglès, sempre l’anglès: abunden les vacants amb el must de treballar en aquest idioma en departaments de màrqueting, en agències multinacionals o en start ups.

“Ara els becaris treballen com un més a l’organització”

Amb tot, una cosa tinc clara respecte les pràctiques: amb els anys les hem dignificat. Una becària o un becari ja no és aquell  a qui se li suposa capacitat per ‘aprendre mirant’, o a qui se li exigeix fer tasques poc rellevants. Cada cop més, treballen com un més de l’organització, aporten i són escoltats pels equips responsables. Al final, la majoria en fan un balanç positiu, fins i tot quan hi han fet tasques que no són les que voldrien fer en el futur. Perquè valoren per sobre de tot l’aprenentatge que els ha suposat aquella pràctica per a la seva progressió i per al seu creixement. I, al capdavall, els que demostren aptitud i actitud al llarg del camí, arriben a direccions creatives, de comptes, de planificació estratègica, de comunicació o de màrqueting.

I quan tornen a les aules, convidats a compartir un case study —ja com a professionals de referència—, recorden aquelles pors inicials seves i aquelles primeres pràctiques, i n’extreuen learnings per a les noves generacions. I la roda segueix girant. I que no pari!