Xerrada amb la Núria Vilanova

Núria Vilanova és fundadora i presidenta d’Atrevia, una de les principals consultores de comunicació a nivell iberoamericà. Empresària, escriptora i defensora del lideratge femení, és autora de diversos llibres sobre comunicació i lideratge corporatiu. Amb una trajectòria destacada, impulsa la innovació i la connexió entre empreses i societat.

Núria Vilanova a la seu d’Atrevia.

Tot i que la Núria és una dona de present i de futur, cal tirar enrere i veure els seus inicis a la professió per entendre el seu present. La Núria és de Sitges. De ben joveneta li va sorgir l’oportunitat de treballar com a corresponsal a El País, perquè ella mateixa va trucar al diari i s’hi va oferir; s’havia adonat que no tenien corresponsal a la seva zona i no va desaprofitar l’oportunitat. Des d’aquesta posició va poder entrevistar gent tan rellevant com Jorge Luis Borges, Enrique Tierno Galván, Miguel Boyer… Per a ella, amb només 20 anys, va ser tot un repte, però a la Núria li agraden els reptes. En aquella època va comprendre la importància d’escoltar i d’aprendre d’aquells que tenen més experiència.

Quan parlem d’Atrevia —l’empresa que amb només 23 anys va fundar amb la seva mare— els ulls se li encenen i s’hi pot entreveure un rerefons de satisfacció. Al principi es deia Inforpress, perquè la seva tasca principal era informar la premsa. Però van veure que el nom encotillava massa tot allò que feien, i que se’ls quedava petit. Amb el temps, van proposar-li posar el seu nom a l’empresa, però ella —comenta rotunda— es va mostrar contrària a fer-ho; perquè que l’empresa creixés tant era fruit del treball en equip, de la feina dels grans professionals que l’acompanyaven en el seu propòsit. I Atrevia reflectia molt millor aquest esperit innovador, valent, de diàleg, d’escolta i de compromís que té l’empresa.

Actualment Atrevia es defineix com una empresa global de comunicació i assumptes corporatius, on l’escolta, l’estratègia i la creativitat són la seva essència; però no deixen de banda altres projectes més transversals, com les dones, els joves o Iberoamèrica. Entre les seves files hi trobem Isabel Grifoll, Àlex Bonet, Mònica Colmenero o Fernando Volpini, entre molts altres, ja que a l’empresa són més de 600 treballadors.

“La relació amb la premsa segueix sent important, però cal abordar altres solucions menys lineals.”

L’ànima d’Atrevia, més enllà de la Núria, és la seva gent: diversa, intergeneracional i multicultural. Però la Núria sempre els ha intentat transmetre els valors, la visió i la manera de fer. Una de les claus del seu èxit és la coordinació d’equips amb professionals molt dispars —matemàtics, sociòlegs, creatius, periodistes, etc.—, ja que ella creu fermament en la diversitat i en l’aprenentatge. La vida de les empreses és avui molt més complexa; per tant, defensa que les solucions en l’àmbit comunicatiu han de ser diferents. La relació amb la premsa segueix sent important, però cal abordar altres solucions menys lineals.

Presents a diversos països —Espanya, Portugal, Bèlgica, els Estats Units, i també a l’Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, Mèxic, Uruguai, Panamà, Paraguai, Perú i República Dominicana—, la Núria comenta que d’on més aprèn és dels països més desfavorits, on les crisis socials són més rellevants i la gestió d’aquestes molt més complicada.

L’escolta és essencial— remarca. En un món on la data està prenent molta importància, considera que sense sumar-hi l’escolta, les dades no són suficient. A Atrevia diferencien el que són les opinions publicades de les tendències reals que mouen la gent, i per conèixer aquestes tendències, cal escoltar.

Núria Vilanova.

El suport a la igualtat, sobretot en l’àmbit empresarial, és quelcom natural en la Núria. Ens explica que ja fa 15 anys que van començar a fer un estudi sobre la representació femenina als consells d’administració de les grans empreses; i que precisament les dades de l’estudi els va conscienciar de que alguna cosa havia de canviar. I van fer l’únic que podien fer: publicar-ho als mitjans. Aviat van veure que donava resultats positius, perquè des del primer any de publicació, sempre, al cap d’un mes, alguna gran empresa anunciava que incorporava dones als seus consells. I, quan en el llistat d’empreses de l’IBEX —i de la resta d’empreses participades en borsa— s’incidia en que no hi havia dones, aquestes empreses s’incomodaven i feien el possible per canviar-ho. Per tant, destaca, que cal fer estudis per plasmar la realitat i, així, poder canviar-la.

Durant molts anys les dones no han pogut prendre decisions, ni han tingut accés al món del treball reconegut i remunerat. La realitat —comenta— és que la seva experiència li ha demostrat que les dones escolten més; però com s’ha arribat fins aquí no ho té clar. Potser —apunta— és fruit de que com que no tenien veu, havien d’escoltar per força, per supervivència. ‘Ara que tenim veu i que podem tenir autoritat i lideratge, i que, sobretot, podem fer valdre allò que pensem, cal promoure l’escolta, com a eina vital per a la conciliació i per a la resolució de problemes i conflictes’.

La Núria, sens dubte, és un referent de lideratge en femení, però apunta que la seva generació va tenir molta llibertat en la creació de l’estil propi de lideratge, perquè no hi havia referents (eren elles mateixes). Assenyala que creu en un lideratge proper, que escolta, empàtic, que es preocupa pel creixement professional de les persones, que comprèn els errors —perquè tal i com reconeix, ella s’equivoca sovint—, i que delega. I delega, sobretot, perquè creu en la confiança entre les persones. També està convençuda de que les generacions futures faran canviar aquest lideratge i que l’evolució social i la igualtat faran que el lideratge femení tingui la seva pròpia via.

Núria Vilanova

Inquieta per naturalesa, aposta per la innovació i pel canvi constant. I això és el que busca en el talent que incorporen a l’empresa. A més, dona molta importància al caràcter de les persones: ‘Pots ser molt bon professional, però si aixafes els que tens al costat o per sota, no tens lloc en aquesta empresa’—diu. Creu en la diversitat de perfils, però tots amb un denominador comú: la innovació i posar al centre les persones.

Conscient dels canvis que venen al sector i al món sencer, res no li fa por. I, de fet, amb paraules seves diu que encara li queden moltes coses per fer i que vol que Atrevia segueixi creixent com a empresa que s’adapta als canvis, compromesa i que aporta valor a la societat.

Per a la Núria, ‘l’ambició és trencar fronteres; és fer coses innovadores i sorprenents; és créixer més que els altres perquè has sabut involucrar l’equip i has sabut prendre decisions que no eren fàcils’. I no té recança en dir que és una dona ambiciosa, perquè li atorga connotacions positives al significat de la paraula.

Li demanem que resumeixi quin vol que sigui el seu llegat en una frase i ho té clar:

“Que el canvi continuï, i que el moviment sigui un valor intrínsec.”

Més informació a atrevia.com.